El que més ens pregunten.

Primer es revisa la documentació de l’immoble, es fixa una estratègia de preu, es prepara la comercialització, es gestionen les visites, es negocia l’oferta, se signa un contracte d’arres si escau i, finalment, la compravenda s’eleva a escriptura pública davant notari.

Convé reunir l’escriptura de propietat, el DNI/NIE, el rebut de l’IBI, el certificat d’eficiència energètica, la cèdula d’habitabilitat si escau, el certificat de la comunitat, les dades registrals, el plànol o la superfície, els rebuts de subministraments i, si hi ha hipoteca, el certificat de deute pendent.

Sí, amb caràcter general ha d’estar disponible per anunciar i vendre o llogar un habitatge. L’ha de tramitar un tècnic competent i s’ha de registrar segons el procediment aplicable a Catalunya.

Són una quantitat lliurada per reservar l’operació. En les arres penitencials, si el comprador desisteix pot perdre el que ha lliurat i, si desisteix el venedor, pot haver de retornar-les duplicades, sempre segons el que s’hagi pactat al contracte.

Les penitencials permeten desistir en els termes pactats; les confirmatòries proven l’existència de l’acord; i les penals fixen una penalització per incompliment. És important redactar-les correctament per evitar interpretacions contradictòries.

Depèn del que s’hagi pactat i de la normativa aplicable. Habitualment, el comprador assumeix la notaria de compravenda, el registre i els impostos d’adquisició, i el venedor assumeix la plusvàlua municipal, la cancel·lació registral de la hipoteca si n’hi ha i la tributació pel guany patrimonial. Convé revisar cada cas.

Normalment ha d’analitzar el guany o la pèrdua patrimonial a l’IRPF i la plusvàlua municipal. Hi pot haver exempcions o reduccions en casos concrets, per exemple habitatge habitual amb reinversió, majors de 65 anys o inexistència d’increment de valor del terreny, si es compleixen els requisits.

Ha de comprovar la titularitat, les càrregues registrals, la situació urbanística bàsica, l’estat d’ocupació, la comunitat de propietaris, l’IBI, l’eficiència energètica, el finançament, l’estat físic de la finca i la correspondència entre superfície, realitat i documentació.

Sí, però cal revisar el contracte de lloguer, la data, el règim aplicable i els possibles drets de l’arrendatari. També cal informar correctament el comprador que adquireix la finca amb un arrendament vigent.

Perquè un preu de sortida raonat evita allargar la venda, redueix negociacions innecessàries i permet defensar millor el valor davant dels compradors. La valoració ha de tenir en compte la ubicació, l’estat, la superfície, l’orientació, l’ascensor, la demanda real, els comparables i la situació jurídica.

És la gestió d’immobles de lloguer per a propietaris: contractes, cobrament de rendes, actualització d’imports, incidències, reparacions, relació amb els inquilins, documentació, control de fiances i seguiment econòmic.

En els contractes d’habitatge habitual, la durada i les pròrrogues depenen de la LAU i de si l’arrendador és persona física o jurídica. Abans de signar convé revisar la normativa vigent i la data exacta del contracte.

Sí. En els arrendaments urbans la LAU preveu una fiança legal: habitualment una mensualitat en habitatge i dues mensualitats en ús diferent d’habitatge. A Catalunya l’arrendador l’ha de dipositar a l’INCASÒL.

Es pot pactar una garantia addicional, però en l’habitatge habitual hi ha límits legals. Cal estudiar el tipus de contracte, la durada pactada i la normativa vigent per no imposar garanties invàlides.

El propietari ha de mantenir l’habitatge en condicions d’habitabilitat, llevat dels deterioraments imputables a l’inquilí. Les petites reparacions pel desgast de l’ús ordinari solen correspondre a l’arrendatari, però cada cas s’ha de valorar amb proves.

No sense el consentiment de l’inquilí o una autorització judicial, llevat de situacions excepcionals. Encara que el propietari sigui titular de l’immoble, l’habitatge llogat és el domicili de l’arrendatari durant el contracte.

L’actualització ha d’estar pactada i respectar els límits legals vigents en cada moment. En zones de mercat tensionat o en contractes subjectes a normativa específica, cal revisar el règim aplicable abans de signar o actualitzar.

El més aconsellable és actuar ràpid: documentar el deute, intentar una reclamació ordenada, revisar si escau un requeriment fefaent i valorar accions judicials. Una gestió primerenca evita l’acumulació de deute i problemes de prova.

Ha d’identificar les parts i l’immoble, la destinació, la durada, la renda, la fiança, les garanties, els subministraments, les despeses, la conservació, la prohibició o autorització de sotsarrendament, el règim d’obres, les comunicacions, l’inventari i els annexos obligatoris.

Hi ha d’haver una causa real de temporalitat i s’ha de documentar. No n’hi ha prou de dir que un contracte és de temporada si en realitat cobreix una necessitat permanent d’habitatge. Una mala qualificació pot generar conflictes i conseqüències legals.

Gestiona l’economia de la comunitat, prepara pressupostos i liquidacions, executa acords, coordina proveïdors, atén incidències, assessora la junta i ajuda a complir la normativa aplicable.

El president representa la comunitat i sol ser un propietari. L’administrador gestiona professionalment la finca si la comunitat el nomena. Les seves funcions són diferents, tot i que s’han de coordinar.

S’ha de celebrar una junta ordinària per aprovar comptes i pressupost, i es poden convocar juntes extraordinàries quan hi hagi assumptes que ho requereixin.

Ha d’indicar la comunitat, la data, l’hora, el lloc, l’ordre del dia i, quan escaigui, la documentació econòmica o les propostes a votar. Els acords rellevants han de figurar clarament a l’ordre del dia.

A Catalunya i en règim de propietat horitzontal, la morositat pot limitar el dret de vot en determinats supòsits. Convé revisar el deute, la forma de notificació i la normativa aplicable abans de la junta.

És el percentatge que correspon a cada entitat dins de l’immoble. Serveix per repartir determinades despeses, computar quotes i ponderar acords quan la llei o els estatuts ho exigeixen.

No sempre. Algunes despeses es reparteixen per coeficient, d’altres a parts iguals o segons els estatuts, acords vàlids o grups de despesa. La clau és revisar el títol constitutiu, els estatuts i els acords comunitaris.

La comunitat ha d’aprovar i documentar el deute, requerir el pagament i, si no es regularitza, el pot reclamar judicialment. Una comptabilitat clara i unes actes ben redactades faciliten la reclamació.

Sí, si hi ha acord comunitari i es compleixen les normes de protecció de dades: finalitat de seguretat, càmeres en zones comunes, informació visible, accés limitat a les imatges i evitar captar la via pública, llevat d’una franja mínima imprescindible.

Ha d’incloure la data, el lloc, els assistents i representats, les quotes, l’ordre del dia, els acords, els resultats de les votacions, les incidències rellevants i el tancament. És millor evitar afirmacions tècniques si no hi ha un informe professional.

El propietari ha de declarar els rendiments del lloguer a l’IRPF o a l’impost que correspongui. Es poden deduir les despeses necessàries i l’amortització si compleixen els requisits, i hi pot haver una reducció quan l’immoble es destina a habitatge habitual de l’arrendatari.

No. Des de la reforma de la Llei d’habitatge hi ha percentatges diferents segons la data del contracte i requisits com zona tensionada, baixada de renda, arrendatari jove o rehabilitació. Cal comprovar el cas concret.

És l’impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys urbans. Sol afectar el venedor, el donant o l’hereu, segons l’operació. Si no hi ha increment de valor, se’n pot estudiar la no-subjecció o la impugnació.

En un habitatge usat, el comprador normalment paga l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, a més de les despeses de notaria, registre i gestoria si se n’utilitza. Els tipus i les bonificacions depenen de la comunitat autònoma i de les circumstàncies personals.

En obra nova normalment es paga l’IVA i l’impost d’Actes Jurídics Documentats, a més de les despeses associades a la compravenda i a la hipoteca, si n’hi ha.

Es calcula la diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició, ajustant les despeses i inversions admissibles. Si hi ha guany, tributa a la base de l’estalvi, llevat que s’hi apliqui una exempció.

Pot estar exempt, totalment o parcialment, si es reinverteix l’import obtingut en un altre habitatge habitual dins del termini legal, o en supòsits específics com els majors de 65 anys respecte del seu habitatge habitual, si es compleixen els requisits.

S’ha de liquidar l’Impost sobre Successions i, si escau, la plusvàlua municipal. Després, si es ven, caldrà calcular el possible guany o pèrdua respecte del valor declarat o comprovat a l’herència.

Depèn del tipus d’activitat, de l’ús de l’immoble i de si l’operació està subjecta i no exempta d’IVA. En el lloguer d’habitatge habitual normalment no es repercuteix IVA; en locals o altres usos pot ser diferent.

Perquè la decisió pot afectar l’IRPF, la plusvàlua, l’ITP, l’IVA, les successions, les deduccions i els terminis. Una revisió prèvia permet evitar errors, calcular costos i ordenar la documentació.

Administració de lloguers, administració de comunitats de propietaris, compravenda d’immobles, fiscalitat immobiliària, assegurances de la propietat, manteniment i reparacions amb col·laboradors de confiança i un servei de Personal Shopper Immobiliari per a qui busca casa.

L’oficina és al carrer del Consell de Cent 306, 1r 1a, 08007 Barcelona, entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, en ple Eixample.

És una empresa familiar fundada el 1969 per Herminio Martín Bocos, amb trajectòria en gestió immobiliària i administració de finques a Barcelona.

La gestió la lidera Jesús Martín Martín, Administrador de Finques col·legiat 04804 i Agent de la Propietat Immobiliària col·legiat 2344, amb suport administratiu i col·laboració professional externa.

Perquè redueix errors, ordena la documentació, millora el seguiment econòmic, professionalitza la relació amb inquilins i proveïdors i ajuda a prendre decisions amb base legal i econòmica.

Depèn de l’immoble i del risc. Pot ser útil estudiar l’assegurança de la llar, d’impagament de lloguer, de responsabilitat civil, de defensa jurídica i cobertures específiques de danys. L’important és revisar les exclusions i els requisits.

Una comunitat hauria de revisar el continent, la responsabilitat civil, els danys per aigua, l’assistència, la defensa jurídica, els elements comuns, els sinistres elèctrics i les cobertures especials segons l’antiguitat i les característiques de la finca.

Fotografies, data de l’incident, descripció, dades dels afectats, pòlissa, pressupostos, factures, informes tècnics si n’hi ha i comunicacions amb veïns o inquilins.

Cap problema. L’atenem en persona al despatx o per telèfon, li expliquem cada document amb calma i, si vol, anem passant al digital de mica en mica. Ningú no es queda enrere.

Quan hi hagi herències, venda d’un habitatge llogat, contractes antics, impagaments, obres comunitàries, conflictes veïnals, fiscalitat rellevant, lloguer de temporada, límits de renda, ocupació o dubtes sobre majories i acords.